Diversos alumnes de l'Olivar Gran, juntament amb alumnes d'altres centres, han realitzat diverses activitats emmarcades dins del programa de 'Prevenció de les drogues' dut a terme per l'Obra Social de la Caixa amb altres col·laboracions com la Generalitat de Catalunya (el Departament d'Ensenyament, de Sanitat...).
Aquest programa ha arribat als joves en diversos formats pensats per a ells, tant pel que fa a les activitats, per exemple, l'exposició itinerant que va visitar Figueres a principi de curs, com les diverses pàgines webs i els telèfons de consulta, entre altres (http://www.parlemdedrogues.org/).
Com a colofó final, l’alumnat ha participat en un debat on exposava els seus dubtes al Dr. Rafael Maldonado, actual director d'un equip d'investigació científica del cànnabis i la nicotina al Departament de Medicina farmacològica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i amb un reputat currículum arreu de la comunitat científica.
El Dr. Maldonado des de la primera paraula va demostrar ser no només un fantàstic orador, sinó també un gran coneixedor de les inquietuds dels joves.
És un fet que rebre una informació clara i detallada no sempre fa disminuir les conductes de risc, i s'ha vist que en altres àmbits ha estat insuficient, i bé ho mostra el nombre creixent de visites a farmàcies i centres de salut per embarassos no desitjats.
Per tant, en lloc de fer un programa únicament divulgatiu, s'ha intentat fer reflexionar els nostres alumnes d'una forma molt més propera i participativa, on realment es parlava del que ells prèviament s'havien qüestionat, com ara la capacitat addictiva de les drogues, si poden arribar a ser letals, la incompatibilitat entre elles, el seu efecte en l'entorn...
I aprofitant el format d'aquesta darrera activitat, aprofito també per a fer-me unes preguntes jo mateixa...
- Si, tal i com afirmava el doctor, les persones addictes mai solen acceptar la seva addicció responent amb un rotund 'jo controlo', com ho han de fer les persones de l'entorn per fer-los veure que realment tenen una malaltia i que han de ser tractats com a tal?
- Tots tenim en ment l'exemple d'algú que pren drogues, i no sempre veiem els efectes perjudicials més greus fins que no ha passat molt temps, quan ja és massa tard per a ell. Pot ser que tinguem la falsa il·lusió que 'el perill de les drogues no és tant com diuen'? Al cap i a la fi, no sabem quina és la nostra vulnerabilitat i la nostra predisposició a patir malalties mentals fins que no les provem!
- Si les drogues ens permeten desinhibir-nos... Per què hi ha tantes persones que necessiten les drogues per divertir-se? Per què 's'inhibeixen de la diversió' i no comencen a divertir-se fins que no tenen un cert grau d'alcohol a la sang? És per què no saben divertir-se, no volen, no poden? Quina és la seva visió de la diversió?
- Si tanta gent ho passa malament a l'endemà de l'abús de les drogues... Per què hi tornen cap de setmana rere cap de setmana? Per què el consum de cap de setmana es torna diari?
- Si realment una persona que està trista per dins i només sent soledat pren alcohol, què li passarà quan desinhibeixi tota aquesta tristor que porta amagada al seu interior?
- Si tots els amics 'de tota la vida' perden la percepció real del risc de les drogues, quina actitud tindrà un adolescent que en un principi no tenia cap interès a iniciar-se en el món de les drogues?
- Si moltes drogues són pràcticament indetectables en aliments o begudes abans de consumir-los (caldrien mètodes analítics per verificar-ho), què han de pensar els pares quan un fill adolescent arriba la primera nit a casa amb vòmits? Com han de reaccionar?
Bé, són tantes les preguntes, i moltes més les possibles respostes, que deixo que cadascú decideixi per si mateix.
Evidentment que tot i les afirmacions del doctor sobre els efectes perjudicials de les drogues, la rotunditat en què va negar que es creïn addiccions per l'ús terapèutic de les drogues, i tot el que ens puguin dir... Tothom té lliure albir per saber què vol consumir i com ho vol fer, el més important és ser un mateix per així poder-ho decidir, ja que al cap i a la fi nosaltres serem els principals afectats per les nostres accions i decisions.
Mònica Barranco
Cap Departament de Ciències de la Naturalesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada