dimarts, 6 de març del 2012

LITERATURA FEMENINA

Dones, un espai per a vosaltres

Quan estava esperant l’arribada de la meva filla al món vaig fer una lectura que em va encisar, deliciosa, es tractava del llibre Temps d’una espera, de l’escriptora mallorquina Carme Riera. Segurament, cansada de llegir llibres i revistes sobre bebès necessitava un text més literari i alhora personal, on el fil conductor fossin els pensaments, les sensacions i els sentiments d’una persona que seria mare com jo.
Cada moment de la nostra vida precisa d’una lectura determinada, amb la qual ens sentim còmodes i recompensats. Llegir narrativa és obrir les portes a unes històries inesperades, noves i sovint sorprenents, que ens aporten nous coneixements i noves maneres de veure la vida.


Un cop ets mare, et temps se t’escurça, els horaris canvien i et passes la major part del dia corrent amb la sensació que atrapes poc. Llavors segurament el nombre de lectures que feies es veu considerablement reduït, encara que n’ets conscient i ho acceptes resignadament i amb amor. En aquests moments necessites lectures ràpides, que passin bé sense esforç, on les protagonistes siguin mares treballadores estressades com tu, és l’hora de llegir 39+1, 39+1+1 de la periodista altempordanesa Sílvia Soler Guash o La feina o la vida de la periodista Eva Piquer.   
Quan l’etapa de criar els fills petits ja ha passat i disposes d’un espai de temps personal  més raonable, és el moment just de buscar una novel·la més densa, una novel·la  femenina que t’atrapi.  És el torn de La dona justa de l’escriptor hongarès Sándor Marai, una història explicada sota tres punts de vista ben diferents amb forma de monòleg, intens i afinat. Una novel·la molt recomanable, amb bona crítica i que fou escenificada a Barcelona l’any 2008.
I per què no escollir una producció catalana? Em refereixo a  Mercè Rodoreda,  escriptora que viu l’exili i té amors apassionats, ella pertany a la nova generació d’escriptors de novel·la després del Noucentisme, època en què es creia que la novel·la era un gènere menor i secundari. La seva primera novel·la Aloma, o bé La plaça del diamant o Mirall trencat són clàssics de la literatura catalana. Escriptores més actuals, com Montserrat Roig o Maria Àngels Anglada també compten amb una producció sòlida dins la narrativa catalana del segle XX.

                                                                                             Mònica Pujol i Casalprim

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada