SOLIDARITAT

Què vol dir ser solidari?

La paraula solidaritat és tan bonica... Molts són els que busquen la seva companyia i volen fer-se la foto amb ella. Dur la solidaritat com a companya et dóna una tarja de presentació excel·lent davant l'opinió pública.

Però, què és la solidaritat?

La solidaritat sense noms i cognoms, la solidaritat anònima, vull dir.

Tothom ha viscut experiències doloroses, en major o en menor grau, en algun moment de la seva vida. No cal que hàgim viscut grans tragèdies per saber què és el dolor. Potser de petits se'ns va trencar la nostra joguina preferida i vam sentir el nostre primer gran dolor. El record d'aquest dolor és suficient per posar-nos a la pell dels qui acaben de perdre, per exemple, la seva llar en una inundació.

Sí, compartim el sentiment de l'altre i entenem les seves necessitats, però amb això no n'hi ha prou. Si de veritat compartim el dolor de l'altre necessitarem fer-hi alguna cosa. El nostre sentit de la injusticia ens remourà la consciència, ens demanarà explicacions sobre què fem o què no fem davant d'aquella dolorosa situació. Ens la mirem de lluny i prou? O decidim actuar-hi d'alguna manera? Ens hi impliquem?

És en aquest punt on crec que molta gent es perd. Massa sovint ens amaguem darrera d'idees derrotistes:Jo sol què hi puc fer? El que faci no servirà de res. El que jo podria fer és tan poca cosa... Son discursos que ens han passat sovint pel cap, discursos pessimistes que cremen la nau abans que surti de port, que seguen de cop qualsevol posibilitat abans que es doni. No cal, doncs, ni posar-s'hi.

No em negareu, però, que si pregunteu ben al fons del cor no sentiu una veueta que us diu que això no és el correcte, que això no és res més que una excusa còmoda que fa callar la veu de la consciència perquè ens deixi tranquils. Si sou completament sincers amb vosaltres mateixos descobrireu que això tampoc us satisfà.

Si sou completament sincers amb vosaltres mateixos descobrireu que alguna cosa us diu que heu d'actuar, que alguna cosa us diu que heu de posar-hi el vostre granet de sorra. Només actuant, sigui com sigui aquesta actuació, ens quedem en pau.

De vegades es tracta només d'expressar la nostra opinió, el que pensem, com veiem el que està passant, com ens posicionem sobre el fet, i d'aquesta manera la gent, per exemple, organitza i participa en manifestacions a favor de, o en contra de. És una manera de ser solidaris amb una causa. És una manera molt poderosa, al meu entendre.

 Manifestacions multitudinàries i continuades en el temps són el contrapès a accions injustes que malhauradament es donen. La manifestació és una arma, silenciosa o no, pacífica o no tant, però en tot cas una arma a l'abast de tothom i relativament sencilla. Recordeu però, que en alguns països del món la manifestació no es considera un dret de la persona, com tampoc ho és la lliure associació o la lliure expressió, i que per tant és censurada i perseguida.

En d'altres situacions ja se'ns presenta de manera concreta com podem actuar. Algú s'encarrega d'organitzar l'ajuda i ens indica de quina manera podem col·laborar. En la majoria dels casos, però, se'ns demana la col·laboració a través de l'aportació econòmica. Massa sovint se'ns demana que ens gratem la butxaca, i al final a molts ja se'ns puja la mosca al nas.

Però si hi penseu bé és natural que se'ns demani diners, perquè, al cap i a la fi, què són els diners? Els diners són possibilitats, actuacions en potència. Els diners obren portes, escurcen distàncies, i fan possible el que semblava que no podia ser.

No em negareu que els diners no tenen un punt de màgia. Fins i tot hi ha il·lusionistes de guants blancs que els fan desaparèixer, però bé, això ja són figues d'un altre paner.

Dèiem doncs, que el més habitual és que se'ns demani la col·laboració econòmica. Sí, cert, i no n'hem de fer escarafalls. És còmode tant per qui dóna com per qui rep. Però no és ni de bon tros l'únic que podem fer. Hi ha la possibilitat de fer-se voluntari.

Què és un voluntari? Un voluntari és algú que dóna el seu temps, el seu talent, el seu treball, el seu esforç per una causa sense esperar-ne cap recompensa econòmica. I dic econòmica, perquè és evident que el voluntari sempre s'emporta recomopenses. Si no fos així, a sant de què faria la gent de voluntària: fora absurd. El voluntari s'emporta quelcom. Però què? Doncs senzillament la satisfacció de fer alguna cosa NOMÉS perquè creu que és el correcte, NOMÉS perquè creu que això serà útil i profitós, NOMÉS perquè creu que s'ha de fer, però sobretot, NOMÉS perquè és feliç fent'ho. És aquí on es troba la satisfacció més gran

Meritxell  Sánchez