dilluns, 19 de març del 2012

TORNEIG TENNIS

Les representants de l’Institut Olivar Gran en la categoría Femení ESO del VI Campionat Escolar de Catalunya, Marina Ballart i Elena Margall (a la foto, primera i tercera per l’esquerra respectivament), van guanyar els seus partits individuals al torneig que se celebra al Club Tennis Llafranch i es van classificar per la Semifinal.
Amb uns contundents 6-0 i 6-1, totes dues jugadores van guanyar a les representants de l’Institut de Gelida (Alt Penedès) fet que va comportar que no haguessin de disputar el partit de dobles.
El diumenge vinent, els jugadors i les jugadores que conformen les categories ESO femení i Batxillerat Masculí i Femení disputaran a Llafranc els partits de Semifinals. Des d’aquí els desitgem molta sort a tots i a totes!


dimecres, 14 de març del 2012

UAP! 12

UAP! 12
TREBALLANT PER LA PAU:
Prou pobresa i injustíca

El Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP) és una inicitativa que va néixer el 1964 per a fomentar l’educació en i per la concòrdia, la tolerancia, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violencia i la pau. Cada 30 de gener (aniversari de l’assassinat de Gandhi) el Denip es posa en pràctica en escoles de tot el món.

El fil conductor de l’UAP! 12 s’ha elaborat partint del retaule de les meravelles.
Es tracta d’un treball dels sentits i la voluntat, de veure com es pot fomentar i/o manipular el sentit crític: un pot “veure” el què “vol mirar” i “sentir” el què “vol escoltar”
El bufó del retaule, en aquest cas, està representat per un assessor d’imatge. Aquest intent fer-nos veure el què ell vol que veiem o el que egoistament a nosaltres ens interessa veure. Fins i tot és capaç de convèncer de que allò que veiem realment (el retaule), no hi és.
Aquest assessor es capaç de convèncer a “sa excel·lència” de les meravelles del retaule i li ven dient-li que, amb aquest retaule, podrà obtenir tot el que vol i desitja. Només caldrà posar-hi una mica d’imaginació i, acorant la seva presentació i la seva imatge personal, podrà arribar a comprar i posseir tot el que desitgi.
A partir d’aquí “sa excel·lència” presenta al públic els missatges, les imatges (el retaule) i un futur i unes expectatives que segurament no arribaran mai. El poble per no ser tractat d’ignorant, d’ase, inicialment li segueix la veta. Però quan el poble se li emana més del que pot aportar per complir les expectatives del governant, s’indigna. (Indignats)
Amb el rerefons d’aquesta historia, dramatitzada per un grup d’actors, es desenvolupa un espectacle músico-teatral en el que els alumnes participants interpreten 12 temes prou coneguts per tothom amb una durada aproximada de 40 minuts musicals.
ORGANITZAT PELS PROFESSORS DEL DEPARTAMENT DE MÚSICA :
Rosa Mª Abella
Josep Picot
I la col·laboració d’en Felip Joana
El nostre agraïment més sincer al Jaume Martín, sense ell l’espectacle no s’hauria escoltat tant bé, ni hauríem gaudit dels efectes especials .

ELS NOSTRES ARTISTES

COR DE CAMBRA
Marina Brugat
Aina Pèrez
Núria Casals
Chantal Soler
Andrea Pérez
Iratxe Contreras
Vanesa Ruiz
Habbi Mballow
Júlia Vega
Judith García
Ariadna Luque
Sergi March
Alba Bosch
Penda Mballow
Yuleisi Gregorio


COR GENERAL
Nàdia Cruañas
Paula Soriano
Paula Cuadrado
Sílvia Zuheros
Adrian Catalan
Ismael Souidika
Paula Capel
Andrea López
Ivan Velasco
Antonio Alonso
Ot Subiranas
Ion Cortada
Dimitro Holota
Anna Macau
Natàlia Gómez
Georgina Martínez
Martina Pujolràs
Paula Domènech
Melanie Asunción
Cristina González
Anna Cabezas
Aida Bardera
Clàudia Orós

UAP! 12 és una idea del “Grup de treball musical de Secundària a Girona”.
·         Assajos i coordinació: Grup de treball musical de Secundària a Girona
·         Text: Jordi Corrales
·         Direcció escènica i coreografies: Emma Bover
·         Direcció musical i adaptacions : Mercè Rigau
·         Direcció artística : Cràdula Teatre



 

dilluns, 12 de març del 2012

8 DE MARÇ


Per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora les parets del nostre Institut s’han omplert de les biografies de tantes dones que han fet que el món sigui una mica millor i més igual.






8 DE MARÇ

Manifest del dia de la dona treballadora (8 de març)

Avui, 8 de març de 2012 estem reunits aquí per fer honor a totes aquelles persones que han perdut la vida a mans de les seves respectives parelles.  
En un dia com aquest s’ha de reivindicar que les dones han patit  i pateixen: ja sigui com a víctimes del masclisme, de la violència de gènere o de l’explotació econòmica i sexual que pateixen en moltes zones del planeta.
Sabem que com a tot ésser humà tenim uns drets. Uns drets que han de ser respectats, acceptats i duts a terme per tothom.
Les dones han hagut de lluitar el doble perquè els reconeguessin els valors de no ser respectades, valorades i agredides pels homes i per la societat.
Tot i així, encara no estan considerades iguals als homes a la majoria de cultures de la Terra.  
Nosaltres avui i ara, en aquest precís moment, volem reivindicar que la societat s’equivoca, que tota la gent que pensa que les dones són inferiors i objectes s’equivoquen. Volem conscienciar  la gent  que el model de mascle dominant i possessiu no és un model a seguir, sinó una imatge a oblidar de la mentalitat de tothom.
Dedicar un dia a aquesta causa és poc, però pot ser l’inici d’un canvi en tots nosaltres.
Per acabar aquest manifest, encendrem 83 espelmes per totes les persones que han patit i han estat víctimes de la violència de gènere durant  l’any passat  i principi d’aquest. Guardarem un minut de silenci.




8 DE MARÇ

   

dijous, 8 de març del 2012

WHITNEY HOUSTON

Fa varies setmanes va abandonar aquest món Whitney Houston, una famosa cantant afroamericana de soul, R&B i pop. També era coneguda com model i actriu pel seu paper a la cèlebre pel·lícula El Guardaespatlles. La van trobar sense vida a la tarda en la seva habitació en el hotel Beverly Hilton de Los Angeles, on s’hi estava degut a que estava convidada a una festa organitzada pel seu promotor musical, Clive Davis, prèvia a la cerimònia dels premis Grammy, on assistirien altres estrelles. La van trobar suposadament amb el cap submergit a la seva banyera, inconscient degut a la ingesta de drogues i alcohol, segons informa El País i Antena3. Tots els artistes pertanyents al món musical i del cinematogràfic van quedar consternats amb la tràgica notícia.
Whitney Houston ha mort amb 48 anys, una edat prematura, però amb una vida marcada per la seva addicció a les drogues.


Involucrada en el món de la música des de ben petita ja que la seva mare, Cissy Houston, cosines, Dionne i Dee Dee Warwick i madrina, Aretha Franklin eren cantants de soul i gòspel, va començar a cantar en l’església del seu barri amb només 11 anys i posteriorment en clubs de Nova York, on va ser descoberta pel productor Clive Davis quan va assolir la majoria d’edat.
A dia d’avui és la cantant femenina més premiada de tots els temps, amb un palmarès de 2 Emmy, 6 Grammy, 30 Billboard Music i 22 American Music, entre molts més altres guardons.     
Sempre va estar a la companyia discogràfica del seu descobridor, on va publicar diversos àlbums que la van portar fins a l’èxit ràpidament entre les dècades dels 80 i 90, la seva època gloriosa. Cal destacar cançons com How will I know, que s’ha convertit en emblema d’aquella època, o el seu segon álbum Whitney, on gran part dels senzills que contenia van triomfar arreu del món. Posteriorment va culminar la seva carrera amb el paper protagonista a El Guardaespatlles, on, a banda del seu esplèndid treball com protagonista, destaquem el de la banda sonora interpretat exclusivament per ella, la seva cançó més famosa: I Will Always Love You, tema que va estar durant diversos mesos a la capçalera de les llistes d’èxits. La crítica i el públic la admirava per la seva bellesa i per la seva veu.

Tot i així, posteriorment va casar-se amb Bobbi Brown, que la va fer endinsar en el món de les drogues. D’aquesta manera una estrella rutilant com Whitney va caure des del cim de la fama fins a la misèria absoluta. Els escàndols de la seva addicció van anar acompanyats de la desaparició de la veu que va encandilar a tot el món.
No va ser fins 2009 que ella mateixa va admetre que durant els últims anys només consumia drogues i que les violentes baralles amb el seu marit eren cada cop més quotidianes. Durant aquests anys va treure més senzills i cançons, però van passar desapercebudes, no tenien la força que tant la caracteritzava.
Just la setmana abans s’anunciava que Houston tornava, per enèsima vegada. Estava portant a terme el remake de Sparkle, pensava en fer una pel·lícula autobiogràfica i havia sigut la escollida per ser jutge en American X factor, similar a un Operación Triunfo a la americana.
Tots els artistes i cantants van quedar consternats

Encara que la seva vida durant aquests últims anys hagi sigut tràgica, ens quedem amb la Whitney Houston dels 80. Una noia jove que quan cantava callava el món, una dona que va aconseguir mantenir-se com a número 1 durant més de 30 anys, només superada per la contemporània Adele. Ens quedem amb la noia que va enamorar-se del seu guardaespatlles.

Carlos Duque, 1 Batxillerat A