PREMIS LITERARIS SANT JORDI 2012
Centenari del naixement de l’escriptor Pere Calders
Modalitat A (1r, 2n i 3r ESO)
Premi: Georgina Martínez Valiente, de 3r ESO A, amb la poesia “La vida en quatre versos”.
Accèssit: Eudald Boixadera Miró, de 2n ESO A, amb la poesia “El 23 d’abril”
Accèssit: Paula Orós Tarragó, de 1r ESO A, amb la poesia “El núvol”
Modalitat B (4t d’ESO, 1r i 2n BAT)
Premi: Irene Veciana Saguer, de 2n BAT B, amb la poesia “Tic-tac-tic”
Accèssit: Aïna Holgueras Rebollo, de 2n BAT B, amb la poesia “La primavera”
El 23 d'abril
La primavera s'acosta,
les orenetes volen molt alt
i busquen el niu
que van fer l'any passat.
Sant Jordi, un gran cavaller,
va portar una rosa vermella
a la princesa més bella,
del món sencer.
La princesa molt emocionada,
va mirar el príncep,
amb la rialla
agraïda i enamorada.
Per això el 23 d'abril,
tots els homes,
joves i nens
donen una volta
pel mercat,
per comprar una rosa
per la seva mare, xicota o esposa.
Les dones compren,
un llibre ben misteriós,
que expliqui històries
de grans amors.
És una diada assenyalada,
que gaudim tots plegats,
passejant pels pobles i ciutats
ben enamorats.
La diada de Sant Jordi,
la senyera enlairem,
i els cors enamorem.
Eudald Boixadera
PALABRAS
¿Qué es una palabra, pregunto?
¿Acaso es un recuerdo?
¿Acaso es aquella que se dice,
y se olvida en un momento?
¿O es aquella,
que te hace feliz o te entristece,
como en una fiesta tu sonrisa,
como en un entierro tu tristeza?
¿Las palabras?
Son aquellas que se sienten,
que se dan o se reciben,
que te hacen feliz o hieren.
Son aquellas que se llevan
en el presente y pasado,
son aquellas que te dejan
un sabor dulce o amargo,
porque son recuerdos puros,
porque son recuerdos gratos,
porque fueron las palabras
las que conjugan el llanto,
la alegría o las tristezas,
los recuerdos de un pasado.
Clàudia Orós Tarragó 4tA
EL NÚVOL
El núvol tot serè
té sentit de primavera,
quan els angels van venint
tot té so de cantarella.
Quan es posen foscos
senyal de tempesta,
semblen negres boscos
preparats per la gran orquestra.
Quan ells canten i ballen
tots saben el que es fan,
tot el cel tapen
i queda color blau cian.
I quan venen les estrelles
els núvols ja van marxant
tot i que a vegades
són un pèl inquietants.
Paula Orós Tarragó 1rA
LA PRIMAVERA
L’hivern quedà enrere,
amb estrelles blanques foses.
Ara neixen prats verds,
sota la llum d’un Sol càlid.
Les flors ballen delicadament,
seguint el bufec del vent
i les fulles muden la pell seca
que esquerdà el fred d’hivern.
Les papallones volen
sense cap camí;
ara la pluja decolora les seves ales,
cauen gotes de Sant Martí.
I quan el cel es torna aigua
i els prats verds humits,
les llàgrimes de la primavera
són d’alegria, en veure el sol lluir.
I l’arc de Sant Martí es deixa veure,
aquarel·la de les flors blanques,
delicades flors que il·luminen
prats pintats en carbonet.
Aina Holgueras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada