TREBALL DE RECERCA

MAQUETA DE L’ESCOLA D’HOSTALERIA DE L’ALT EMPORDÀ

Construcció d’una maqueta arquitectònica

El meu treball de recerca ha estat la construcció de la maqueta arquitectònica de l’escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà. Durant el treball,  he cercat els plànols de l’edifici, els he reduït a una escala adient (en aquest cas vaig escollir l’escala 1:80) i, el més important de tot, he construït la maqueta. 

La  maqueta està feta principalment de tauler DM, tant l’edifici com l’espai exterior. Un cop feta la construcció base de la maqueta, vaig passar a pintar les superfícies que calia i, finalment, a la decoració, és a dir, la col·locació de l’herba artificial, el disseny dels arbres, folrar les façanes, etc.

La veritat és que explicar com he fet la maqueta breument és molt difícil. Darrere cada pas, hi ha un treball d’investigació; per exemple, decidir quin tipus de pintura fer servir; anar de botiga en botiga buscant un material concret que s’assemblés al de l’edifici real; etc. Bé, hi ha infinitat de coses a explicar.

El treball escrit consta d’una introducció, un apartat d’investigació de materials, l’anàlisi de l’entrevista que vaig fer als arquitectes de l’escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, el procés de construcció explicat pas a pas, les conclusions del treball, la bibliografia i els annexos, on hi consta l’entrevista transcrita, els correus i les cartes oficials que vaig realitzar, els plànols de l’edifici real i tres CDs  amb  el vídeo de l’entrevista, fotografies de la maqueta i fotografies de l’edifici real.

Aina Holgueras Rebollo 2n BAT B

RUA CARNAVAL

MÉS FOTOS DE LA RUA CARNAVALESCA.

RUA VIRTUAL

Publiquem les primeres fotos de la nostra Rua Vitual. Animeu-vos encara hi sou a temps.

TREBALL DE RECERCA

ORÍGENS I ESTUDI DE LA FIRA D’ATRACCIONS

El treball tracta sobre els orígens i l’estudi de la fira d'atraccions, pretén ser un recorregut pel món de les fires d’atraccions i de les persones que s’hi dediquen, els firaires. No existeixen fonts escrites, per tant és un treball elaborat a partir d’informació recollida oralment.

Podia fer recerca sobre diferents qüestions de la fira, i totes em semblaven prou interessants. Al final, he estructurat el treball en dues parts. La primera part inclou una anàlisi de la fira d’atraccions, i un cas pràctic, el muntatge i desmuntatge del Vaixell pirata, com a exemple. L’altra part és el diari personal de l’Encarnació Moreno, membre de la família firaire més antiga de Catalunya, on descobrim com era la fira a finals del 1800, principi del 1900.

El món dels firaires és desconegut, perquè no només és un ofici, sinó que és tot un món desconegut, és una forma de vida diferent.

Maria Lupotto, 2n Batxillerat A

TREBALL DE RECERCA

EL MISTERI DEL SAINT PROSPER

                                                                                                                                                                       TREBALL  DE RECERCA - 2n de Batxillerat

 ARNAU VIZCAÍNO I TORRAS

La recerca als fons marins encara ens depara força sorpreses; per alguna raó molts científics afirmen que actualment es coneix millor l’univers que els fons marins.

D’aquí ve que jo triés investigar el que ens amaga el mar. I vaig triar el món dels derelictes. La paraula “derelicte” fa referència a qualsevol estructura artificial que no hagi estat destinada a ser enfonsada, però que, per algún motiu “històric”, hagi acabat reposant al fons del mar. Els principals derelictes acostumen a ser vaixells enfonsats.

Així vaig començar a cercar dades sobre els derelictes que es troben a les costes de l’Alt Empordà, i va ser com vaig triar el Saint Prosper, el vaixell enfonsat que millor lligava amb la temàtica de la guerra civil, tema que sempre m’havia motivat, i que em possibilitava una recerca històrica més àmplia. Hi ha altres vaixells enfonsats durant la guerra, però encara no han estat localitzats, per la qual cosa, la possibilitat d’accedir-hi jo mateix fent immersió esportiva quedava anul·lada.

A pesar que finalment se’m va negar l’accés a aquest vaixell (ja que es reserva tan sols a submarinistes d’alta experiència), va ser remenant més i més papers de l’Arxiu Municipal de Roses, rellegint-me dues guies de derelictes i remenant per internet quan vaig descobrir motius de més pes per seguir-ne la recerca, tot i renunciar a la  immersió.

I és que rere aquest naufragi s’amaguen alguns enigmes. El Saint Prosper era un vaixell mercant francès que naufragà l’any 1939 a la Badia de Roses i que, actualment, descansa a 60 metres de fondària. Va ser en xocar contra unes mines que estaven distribuïdes al llarg de la badia per tal de dissuadir el destructor Canarias. Recordem que ens trobem al final de la Guerra Civil Espanyola i que aquest vaixell de guerra del bàndol nacional no deixava de castigar la costa empordanesa.

S’entenen les incursions del Canarias a les nostres costes, però...i el Saint Prosper? Què hi feia allí?

La seva ruta més habitual era anar d’Algèria a Marsella transportant petroli, i fent la recerca és quan començo a trobar tot un seguit d’enigmes encara no resolts:

- Per què navegava tan lluny de la seva ruta habitual?

- Per què aquest cop transportava petroli?

- Per què quan s’enfonsà no va donar cap avís?

- Per què alguns dels seus tripulants varen informar, prèviament, la seva família que anaven de “missió”?

- Per què un submarinista esportiu va arribar a recuperar del Saint Prosper restes d’uns codis militars de ràdio?

- Per què la seva companyia naviliera no informà mai els familiars dels tripulants de la localització d’aquest naufragi?

Es poden formular vàries hipòtesis:

1-    El vaixell transportava d’amagat petroli  per als republicans

2-    El vaixell transportava també armament per als republicans

3-    El vaixell carregaria també ciutadans espanyols necessitats d’exiliar-se per culpa del conflicte bèl·lic.

4-    Una combinació de vàries d’aquestes hipòtesis

5-    Cap d’elles, ja que va ser una simple casualitat que es trobés a Roses aquell dia.

Jo no sóc historiador, però potser ho seré algun dia, qui ho sap.

Amb aquest treball de recerca he volgut aportar una primera pauta de recerca a l’ historiador que opti per revelar, definitivament, el misteri del Saint Prosper.

 

Arnau Vizcaino, 2n Batxillerat B

CARNAVAL, CARNAVAL

Preparats? Llestos? CARNAVAL, JA ESTEM AQUÍ! Entre pirates, policies, tot tipus d'animals, bombers, jugadors i jugadores de rugby, boxejadores, Alíces en el país de les meravelles, Pipis calces llargues, mims, hipies, romans i un llarg etcètera i al ritme de la millor música ens mourem aquest carnaval tan esperat! Per uns dies ens oblidarem de les Mates, dels diftongs, i de la Segona Guerra Mundial, i dedicarem cos i ànima a gastar totes les nostres energies ballant  Perquè hem demostrat que som bons estudiant, ara hem de demostrar que som millors passant-nos-ho d'allò més bé!

Quins plans tenen els alumnes de l'Olivar Gran? Com a redactora amant de les festes i disbauxes proposo anar al carnaval de Roses divendres dia 17, on comença la rua a partir de les vuit de la tarda i acaba quan un vulgui a l'envelat que es farà al pavelló de Roses com cada any, i a Llança dissabte dia 18 on a més a més de la rua es farà una discomòbil, diversió assegurada, tot i que la festa es pot fer on sigui si es tenen ganes. I de cares a la pròxima setmana... Carnaval a Castelló d'Empúries! Animeu-vos!

I per rematar la feina... us dedico una cançó carnavalesca i mogudeta: Hasta que salga el sol, de Don Omar.

Que comenci la bogeria, volem diversió 'non-stop' fins que es faci de dia, i sobretot volem proves! Envieu-nos les vostres fotos amb les vostres disfresses i els vostres millors somriures. Volem palpar els colors i alegries del carnaval a les cares dels nostres alumnes. Participeu i fer inoblidable aquest carnaval. Festa i diversió!

Noelia Seoane. 1 BATX.C

LEGO

Deu alumnes de 2n ESO de l' Institut Olivar Gran de Figueres, aquest curs estem fent una optativa de robots lego. Hem format l'equip LegoGran coordinat pels professors de tecnologia Lluís Alemany i Anna Duran i el 26 de febrer participarem al campionat Firts Lego League (FLL) de la província de Girona.

FLL és una iniciativa d'ampli abast internacional que promou la cultura científica i la innovació en escolars de 10 a 16 anys, dóna l'oportunitat de participar en una experiència d'aprenentatge, enriquidora i participativa. 

Cada mes de setembre es fa públic el nou repte, aquest any s'anomena Food Factor. Al llarg de vuit setmanes, cal resoldre problemes reals mitjançant la construcció i programació de robots utilitzant conceptes d'enginyeria i l'elaboració d'un projecte científic que s'ha de presentar davant d'un jurat.

L'objectiu del projecte científic d'aquesta edició consisteix a crear una solució innovadora que eviti que un aliment es deteriori o es contamini. L'aliment que hem triat l'equip és l'ou. Hem construït una capsa d'ous, per tal d'evitar que es trenquin durant el transport. Per difondre els resultats de la investigació hem creat un còmic anomenat OULIVAR GRAN, a la part final del qual incloem un apartat de consells sobre la correcta manipulació i conservació dels ous (“Sabies que...”).

En quant a la programació i la construcció del robot, en dos minuts i mig cal fer la màxima puntuació realitzant totes les missions possibles.

Una de les proves consisteix a crear una pala que ens permeti transportar uns aliments fins a una taula, i allà, deixar-los ben col·locats. Al final de la missió, cada objecte que queda a sobre la taula val dos punts.

Aquesta ha estat per a nosaltres una experiència molt positiva ja que no només hem après molt sobre els robots lego i la manipulació dels aliments sinó que, a més, ens ha permès aprendre a treballar en grups i també a ser més autònoms.

Membres del grup LegoGran d'esquerra a dreta: Cristian Canoura, Gena Viñoles, Maksim Lakhmanets, Guillem Coderch, Jefferson Fuentes, Cèsar Ferrera, Nerea Romero, Andrea Llorente, Marta Llorens i Irina Vidiella.



Afegim un enllaç per si esteu interessats :

-      http://legogran.wikispaces.com/

COSMOCAIXA

Els alumnes de 3r. del nostre institut  van visitar el passat 7 de febrer COSMOCAIXA. Aquí ens deixen unes fotos de la esva estada.

CARNAVAL

R U A    V I R T U A L    O L I V A R    G R A N

Què m’expliques News, la revista de l’Institut Olivar Gran de Figueres, organitza per primer cop una Rua Virtual. En què consisteix? Doncs, molt senzill, aquests dies de festa i xerinola segur que molts de vosaltres us disfressareu per anar a festes, balls, desfilades o rues. Segur que les vostres disfresses són originals o divertides. Per què no ens les feu arribar a la següent adreça e-mail :  quemexpliques@gmail.com ?

Us publicarem les vostres fotos a la revista (recordeu que heu d’haver signat els drets d’imatge que els tutors/es us entreguen a principi de curs) i lliurarem uns premis que no seran molt valuosos, però si divertits i simpàtics, a les següents categories :

-       Premi a la disfressa més divertida.

-       Premi a la disfressa més simpàtica.

-       Premi a la disfressa més ecològica.

Així que perdeu la vergonya, fotografieu-vos aquests dies de carnaval i no dubteu en compartir amb tots nosaltres les vostres ganes de gresca i diversió.

No oblideu de posar el vostre nom i el vostre curs. Els premis són individuals.

Bon Carnestoltes per tothom  i que la disbauxa us acompanyi !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ELS GOYA

ElS PREMIS GOYA

Els Goya són els premis que l'Acadèmia de les Arts i les Ciències cinematogràfiques d'Espanya, atorga per cada una de les especialitats. Es diuen així pel cèlebre pintor espanyol reconegut arreu del mon i suposava un nom curt i fàcil de recordar, com ara el premis Òscar a Amèrica o els Cèsar a França . I volien ser un reconeixement al treball de la indústria cinematogràfica espanyola.

Hi han diverses categories, que són:

Pel·lícula
Direcció
Direcció Novell
Direcció de Producció
Fotografia
Guió Original
Guió Adaptat
Direcció artística
Interpretació Femenina Protagonista
Interpretació Masculina Protagonista
Interpretació Femenina de Repartiment
Interpretació Masculina de Repartiment
Actriu Revelació
Actor Revelació
Muntatge
Música Original
Cançó Original
Disseny de Vestuari
So
Maquillatge i Perruqueria
Efectes Especials
Pel·lícula d'Animació
Pel·lícula Documental
Curtmetratge de Ficció
Curtmetratge Documental
Curtmetratge d'Animació
Pel·lícula Hispanoamericana
Pel·lícula Europea

També s’ atorga un premi Goya honorífic  a una persona que ha dedicat tota una vida al món cinematogràfic. Aquest any s’ ha sigut reconegut  la trajectòria professional a la directora  Josefina Molina. Entre les seves pel·lícules més importants destaquen : “Función de Noche” i “Esquilache”.

Aquest diumenge, 19 de febrer es celebraran els premis al Palau Municipal dels Congressos de Madrid. Seran presentats per la humorista Eva Hache i estaran acompanyats per números musicals, monòlegs etc. durant dues hores i mitja.

Les pel·lícules que aspiren a més premis són : “La piel que habito” , No habrá paz para los malvados” i “La voz dormida”.

Aquí us deixo  un vídeo promocional d’ aquesta festa del cinema espanyol:

                                                        

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YTNMmiTlFdA

Paula Soriano, 4A

ADELE

Com vaig dir en l’anterior article, el House avui en dia és un gènere imperant. La resta d’estils es modernitzen agafant detalls d’aquest tipus de música, i això és una realitat.

Tot i així, hi ha artistes que són fidels a ells mateixos i no es deixen influenciar. N’hi ha que fracassen, però la gran majoria arriba ben alt, com és el cas de la protagonista d’aquest reportatge: ADELE.

Adele és una cantant anglesa del gènere soul, blues, indie i jazz. Només ha publicat dos àlbums, però no penseu que són insignificants: 19, que va arribar a vendre 4 milions de còpies arreu del món, i el més famós, 21. Aquest últim àlbum ha venut més de 16 milions, i ha estat durant 30 setmanes consecutives l’àlbum més venut del 2011. Ha estat número 1 en la majoria de països europeus, a Amèrica, Àsia i Oceania.

Dins de l’àlbum 21, anomenat així per publicar-se quan la cantant complia 21 anys, destaquen vàries cançons, totes elles èxits mundials, com ara Rolling in theDeep, Someonelikeyou o Set fire to therain. Aquestes cançons han arribat a ser top 1 de la Billboard Hot 100 americana, batent rècords de permanència.

Les seves cançons són totes d’una temàtica pessimista sobre l’amor, ja que es va inspirar per composar-les quan el seu xicot, després d’uns 5 anys, va tallar amb ella. La base instrumental de les seves cançons queden en un segon pla quan ella canta. La seva veu, potent, preciosa, clara i dolguda arriba a l’oient, l’encisa i l’emociona. Per aquest motiu, ella és a dia d’avui una diva amb totes les lletres, sense cap mena de discussió. La critica l’estima i el seu públic també.

Cal comentar que ella és grassoneta i canta sempre amb el cabell recollit en un monyo. Ella destaca per la seva veu i per la profunditat de la seva lletra, no per ser una model sense idea de música. La seva bellesa interior ( i exterior, perquè ella no té res a envejar a ningú) és molt superior a la resta de cantants. És tot un exemple a seguir.

Ara mateix treballa en el seu tercer disc, que, segurament, serà tot un èxit com la seva carrera artística.  Adele ha estat la gran triomfadora a la darrera gala dels Grammy. Us convido a escoltar-la.

 Carlos Duque, 1  Batxillerat A.

CAFETERIA

Servei de Bar

Recordeu que els alumnes de primer d' Hostaleria fan un servei de bar i cafeteria al menjador de l'Institut tots els dilluns i dimarts a l'hora del pati.

Els alumnes de la revista volíem saber més coses sobre aquesta activitat i, per això, hem fet una entrevista a un dels seus professors.

Entrevista al senyor Albert Homs, professor d'Hostaleria:

–                    Quin és l'objectiu d'aquesta activitat?

L'objectiu és que el alumnes de 1r de serveis facin pràctiques.

–                    Quina és la resposta per part del professorat i de l'alumnat?

La resposta és molt bona, el primer dia no va venir gaire gent, ja que se'ls va oblidar, però, ara, cada vegada en ve més.

–                    De quina organització disposeu?

La meitat dels alumnes estan a la cafeteria, l'altra meitat a Hosteleria fent classes, i van rodant els torns.

–                    On van a parar els diner obtinguts?

Els diners que anem guanyant, de moment, són per pagar les despeses, ja que encara no tenim benefici.

–                    D'on provenen els productes utilitzats?

Els productes els obtenim de proveïdors, però tot el que poden fer els alumnes ho fan ells, com la brioxeria.

–                    Teniu propostes de millora?

Sí, de fet, els alumnes fan pràctiques, i ens interessa que cada mes hi hagi millores. El mes que ve hi hauria buffet; a l'altre, entrepans calents, pinxos i còctels sense alcohol, i així anar millorant.

–                    De quants treballadors disposa la cafeteria?

La cafeteria disposa de quatrealumnes.

Un alumne està a la cuina fent entrepants, dos estan venent i l'altre fa de cambrer.

–                    Els productes són elaborats a la cafeteria de l'Institut o els porteu d'Hostaleria?

Els entrepants els fem a la cuina, i la rebosteria la fan a Hostaleria.

Moltes gràcies per la seva col·laboració, senyor Albert Homs.

Sílvia Zuheros, 4A.

I CALÇOTADA OLIVAR GRAN

Més de 100 persones van assistir a la I Calçotada que es va celebrar ahir  al menjador de l’ Institut. Aquesta s’ havia organitzat per recollir fons pels viatges de final de curs de 2n de Cuina i de 4t ESO. Els primers tenen la intenció d’anar al País Basc en visita cultural gastronòmica; mentre que els grans de l’ESO faran un recorregut per Itàlia, visitant Pisa , Florència i Roma.

Cal felicitar als nois i noies de cuina pels calçots i la carn.  I a les noies i nois de 4t d’ ESO per la seva eficiència i simpatia a l’hora d’organitzar i servir el menjar. Però sobre tot agrair als pares, mares, familiars i amics per la seva presència i per fer que aquesta I Calçotada de l’ Olivar gran fos un èxit. També agrair a en Miquel pel seu magnífic reportatge fotogràfic. A tothom, moltes gràcies.

Us convidem a tots a la propera Calçotada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PARLEM DE DROGUES



Diversos alumnes de l'Olivar Gran, juntament amb alumnes d'altres centres, han realitzat diverses activitats emmarcades dins del programa de 'Prevenció de les drogues' dut a terme per l'Obra Social de la Caixa amb altres col·laboracions com la Generalitat de Catalunya (el Departament d'Ensenyament, de Sanitat...).

Aquest programa ha arribat als joves en diversos formats pensats per a ells, tant pel que fa a les activitats, per exemple, l'exposició itinerant que va visitar Figueres a principi de curs, com les diverses pàgines webs i els telèfons de consulta, entre altres (http://www.parlemdedrogues.org/).

Com a colofó final, l’alumnat ha participat en un debat on exposava els seus dubtes al Dr. Rafael Maldonado, actual director d'un equip d'investigació científica del cànnabis i la nicotina al Departament de Medicina farmacològica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i amb un reputat currículum arreu de la comunitat científica.

El Dr. Maldonado des de la primera paraula va demostrar ser no només un fantàstic orador, sinó també un gran coneixedor de les inquietuds dels joves.

És un fet que rebre una informació clara i detallada no sempre fa disminuir les conductes de risc, i s'ha vist que en altres àmbits ha estat insuficient, i bé ho mostra el nombre creixent de visites a farmàcies i centres de salut per embarassos no desitjats.

Per tant, en lloc de fer un programa únicament divulgatiu, s'ha intentat fer reflexionar els nostres alumnes d'una forma molt més propera i participativa, on realment es parlava del que ells prèviament s'havien qüestionat, com ara la capacitat addictiva de les drogues, si poden arribar a ser letals, la incompatibilitat entre elles, el seu efecte en l'entorn...

I aprofitant el format d'aquesta darrera activitat, aprofito també per a fer-me unes preguntes jo mateixa...

- Si, tal i com afirmava el doctor, les persones addictes mai solen acceptar la seva addicció responent amb un rotund 'jo controlo', com ho han de fer les persones de l'entorn per fer-los veure  que realment tenen una malaltia i que han de ser tractats com a tal?

- Tots tenim en ment l'exemple d'algú que pren drogues, i no sempre veiem els efectes perjudicials més greus fins que no ha passat molt temps, quan ja és massa tard per a ell. Pot ser que tinguem la falsa il·lusió que 'el perill de les drogues no és tant com diuen'? Al cap i a la fi, no sabem quina és la nostra vulnerabilitat i la nostra predisposició a patir malalties mentals fins que no les provem!

- Si les drogues ens permeten desinhibir-nos... Per què hi ha tantes persones que necessiten  les drogues per divertir-se? Per què 's'inhibeixen de la diversió' i no comencen a divertir-se fins que no tenen un cert grau d'alcohol a la sang? És per què no saben divertir-se, no volen, no poden? Quina és la seva visió de la diversió?

- Si tanta gent ho passa malament a l'endemà de l'abús de les drogues... Per què hi tornen cap de setmana rere cap de setmana? Per què el consum de cap de setmana es torna diari?

- Si realment una persona que està trista per dins i només sent soledat pren alcohol, què li passarà quan desinhibeixi tota aquesta tristor que porta amagada al seu interior?

- Si tots els amics 'de tota la vida' perden la percepció real del risc de les drogues, quina actitud tindrà un adolescent que en un principi no tenia cap interès a iniciar-se en el món de les drogues?

- Si moltes drogues són pràcticament indetectables en aliments o begudes abans de consumir-los (caldrien mètodes analítics per verificar-ho), què han de pensar els pares quan un fill adolescent arriba la primera nit a casa amb vòmits? Com han de reaccionar?

Bé, són tantes les preguntes, i moltes més les possibles respostes, que deixo que cadascú decideixi per si mateix.

Evidentment que tot i les afirmacions del doctor sobre els efectes perjudicials de les drogues, la rotunditat en què va negar que es creïn addiccions per l'ús terapèutic de les drogues, i tot el que ens puguin dir... Tothom té lliure albir per  saber què vol consumir i com ho vol fer, el més important és ser un mateix per així poder-ho decidir, ja que al cap i a la fi nosaltres serem els principals afectats per les nostres accions i decisions.

Mònica Barranco

Cap Departament de Ciències de la Naturalesa